Avui us adjunto aquest video que tracta amb ironia la crisis actual que esta vivint el sector econòmic i financer. Visca l’humor anglès …
Desmontando a la Juani
octubre 21, 2008Avui us adjunto un article que m’ha passat un bon amic que s’ha publicat a Lavanguardia recentment. No té pérdua. Reflexa des del punt de vista de l’autor, un dels problemes socials que està vivint Catalunya actualment.
La Juani y sus amigos son hoy uno de los problemas para la transición hacia la sociedad del conocimiento
La Juani era guapa y tenía unas piernas largas y un novio que era mecánico y el mejor a la hora de tunear el coche. La Juani quería ser artista y llegó a apuntarse a una escuela de interpretación. Pero fracasó, porque para ser artista hacía falta esfuerzo, algo que no formaba parte del vocabulario básico de la Juani y sus amigos. Porque la Juani, más que artista, lo que quería era ser famosa, salir en la tele y todo eso. La Juani de la película de Bigas Luna era un personaje anónimo surgido de la periferia urbana. Y en un ejercicio de sociología recreativa, su figura fue ensalzada en determinados foros como la espontaneidad de la calle, la verdad del país real frente al país oficial.
En realidad, la Juani tenía un problema que pocos se atrevieron a diagnosticar: su horizonte laboral era demasiado estrecho para las ganas de consumir que tenía. La Juani era hija del fracaso escolar, del triunfo del consumo sobre la cultura del trabajo. Empezó con el carrito del híper el sábado por la tarde para saltar después cada noche a la televisión, a los concursos de famoseo.
La Juani era hija de su tiempo, de los contratos temporales, los bajos sueldos y de unas empresas que hacían muy poco para seducir a sus empleados. Los abuelos de la Juani habían vivido siempre pegados al trabajo. Fueron años muy duros, pero en aquel entonces el trabajo era para toda la vida y las fábricas no se movían de sitio. Creían en la empresa para la que trabajaban tanto como eran capaces de combatirla desde el sindicato. Sus hijos, los padres de la Juani, ya fueron otra cosa. Eran menos crédulos, más mercenarios y competitivos. Y poco o nada leales a unas empresas que tampoco lo fueron nunca con ellos. Pero todavía creían que el esfuerzo lleva asociada la recompensa.
Hoy la Juani y sus amigos, los desheredados de la cultura del trabajo y del esfuerzo, constituyen uno de los grandes retos de la sociedad catalana. Abocado a convertirse en una sociedad del conocimiento, imposibilitado para volver atrás y jugar con la industria del bajo coste, el país necesita ahora construir una economía en la que la eficiencia y el trabajo bien hecho son referentes básicos. Algo para lo cual nadie parece haber educado a la Juani.
Toda esto pueden ustedes leerlo, mejor contado y de manera más exhaustiva, en un librito de color blanco que se lee con gran rapidez y que ha escrito Carlos Obeso, profesor de Esade. Lleva por título El significat del treball avui a Catalunya. El libro desmonta algunos tópicos que todavía colean: el de la laboriosidad catalana en contraposición a la ociosidad española, por ejemplo. Al fin y al cabo, las maneras de entender el trabajo son siempre deudoras del entorno en el que se desenvuelven. Pero para hacer boca, sepan antes de leerlo que Obeso ha desmontado a la Juani.
Ramon Aymerich | 18/10/2008
Que és una bona idea?
octubre 8, 2008Acabo de llegir unes de les definicions més convincents sobre el que és “una bona idea”. La definició es sorpenent en la claredat i brevetat. A veure si esteu d’acord …
“A really good idea is simple, unexpected and relevant. And it unites extremes: it should risk a lot but nevertheless be easy to implement. Everyone should talk about it, but existing customers should not be irritated by it.”
Nadja Schnetzler
co-founder, BrainStore
Per seguir la crisis …
octubre 7, 2008Us adjunto un blog que us permetrà seguir l’actualitat económica explicada d’una forma senzilla i entenedora. Es tracta de el blog salmón . D’altra banda, pels més atrevits i seguint les recomanacions d’alguns analistes, que segons diuen “quan el mercat borsari cau estrepitosament és el moment d’aprofitar-se’n i comprar accions que amb la reacció del mercat augmentaran el seu valor”, us vull fer arribar les accions americanes a vigilar d’aprop. Marketwatch.com
Que s’ho facin mirar !!!
setembre 16, 2008El departament d’esports de TV3 s’ha superat. Diumenge passat van aparèixer reclamant una estació de metro que porti per nom “Camp Nou”. Fins aquí podríem discutir-ho però bé, ja estem acostumats que es gastin els diners de tots els catalans en benefici només d’uns quants. El que passa és que un cop més ens han demostrat que Magdalena Álvarez és superdotada al costat dels dirigents de la televisió pública catalana. El logo de la campanya està basat, ni més ni menys, que en la tipologia de les estacions de Metro de Madrid. Colla d’inútils !!!

Estem de “rentree” …
setembre 15, 2008Doncs si, una vegada exhaurides les vacances d’estiu, la tornada a la feina representa un maldecap per a molts, sobretot pels mestres doncs avui és el primer dia amb nens a classe. Només em queda dir, paciència que només queden 3 mesos i mig per Nadal !!!
Que he après aquest estiu… doncs si et pica una medusa … no vagis a la creu roja !!! Em sap greu dir-ho però molts dels nois/es que estan vigilant els banyistes no saben tractar la picada d’una medusa. En cas que us piqui, moooolta aigua de mar a xorro sobre la zona on t’hagi picat doncs així les bosses de verí rellisquen cap avall.
A part d’això, reafirmar-me en que les millors platges de sorra fina es troben a la Costa Daurada. Ja veieu, escombrant cap a casa…
Lectura: m’estic acabant de llegir un llibre molt entretingut. Es tracta de “El economista camuflado” escrit per en Tim Harford. Aquest llibre aporta una visió molt propera i accessible per entendre el món a través de l’economia de les petites coses.
I ja que parlem d’economia, fem un tomb pel món rural. He passejat per les oliveres i sembla ser que , aquest any, la producció d’olives serà molt minça. Per tant, seguint els principis de l’escassedat, l’oli d’oliva augmentarà de preu, però molts pagesos (els petits productors) ben just podran cobrir costos. En el sector de la vinya, passa tres quarts del mateix doncs la sequera ha fet que hi hagi menys quantitat de raïm però en aquest cas, això fa que la qualitat d’aquest sigui superior i es vengui a uns preus més alts.
I per acabar, recordar-vos que Tarragona està de Festa Major. No us perdeu la baixada de l’àguila el diumenge a la nit, a ritme d’Amparito Moreno. Visca Santa Tecla !!!
Randy Paush: La última lliçó.
agost 7, 2008Randy Pausch era un professor i científic de la Universitat Carnegie Mellon que el passat 18 de setembre va donar la seva última lliçó. La seva conferència es deia Com complir veritablement els somnis de la teva infància, i va començar amb la confessió que sofria càncer de pàncreas i que els metges li donaven entre 3 i 6 mesos de vida. Va morir el passat 25 de juliol.
La lliçó és un exemple d’optimisme i et reconcilia amb la condició humana. Us invito a presenciar-la. Us adjunto la versió original en anglès.
Publicat per Roger Calafell 






